al contingut a la navegació Informació de contacte

Història de la Vall de Boí

Abans de la dominació romana, a la Vall de Boí i a les contrades veïnes hi vivien uns pobles indígenes dels quals es tenen pocs coneixements. Els estudis toponímics han permès de saber que es tractava d'una població de parla basca o bascoide. Aquesta llengua es mantingué a les valls pirinenques durant molt temps, fins a mitjana època medieval, bé que progressivament romanitzada i arraconada cap a les terres més altes.

Aquests pobles tenien una economia fonamentalment ramadera, practicaven la transhumància encara vigent avui i la seva estructura social era de tipus tribal.

Els pirineus van ser escassament romanitzats però la troballa d'unes monedes romanes al Campament de Tor indica que a la Vall de Boí sí que hi van arribar els romans, i segurament, explotaven les termes de Caldes. Pràcticament nul.la, també fou la influència visigòtica i sarraïna durant els segles V-VIII.

Els reis francs estaven preocupats per la inseguretat de la frontera sud de l'imperi i confiaren la seva defensa al comtat de Tolosa. A començaments del segle IX els comtes tolosans ja controlaven el nord dels territoris del Pallars i Ribagorça. L'any 872, Ramon -un personatge de la família comtal tolosana- es proclamà comte independent de Pallars-Ribagorça tot alliberant-se de la subjecció tradicional a Tolosa.

En morir Ramon (vers el 920) els seus fills es repartiren l'herència: Isarn i Llop governaren el Pallars i Bernat-Unifred i Miró ho feren a la Ribagorça. Així es trencà la unió inicial d'ambdós comtats.

A principis del segle XI el comtat de Ribagorça entrà en una profunda crisi que l'abocà a la desmembració i a la desaparició. La Vall de Boí i la de la Noguera Ribagorçana que fins aleshores havien format part del Comtat Ribagorça, passaren a ser governades pels comtes de Pallars.

En ple procés de feudalització, la Vall de Boí quedà sota la jurisdicció del potent llinatge feudal dels Erill. En el primer quart de segle XII els senyors d'Erill participaren, al costat dels comtes de Pallars, en les campanyes militars que van permetre al rei d'Aragó, Alfons el Bataller, conquerir Saragossa, Calatayud, Tudela i Daroca. Combatre significa ser admès en el repartiment del botí. Part del botí corresponent als senyors d'Erill va servir per subvencionar la construcció i decoració d'algunes de les esglésies romàniques de la Vall.

Fins a la fi de l'Antic Règim (s.XIX) bona part de la Vall de Boí continuà en mans dels Erill, que aleshores eren comtes d'Erill i val a dir que s'havien produït poquíssims canvis des de l'època medieval.

Amb la revalorització de l'art romànic que hi hagué a Catalunya des del principi del s.xx va començar una etapa d'interès per la Vall de Boí que s'ha anat incrementant fins als nostres dies.